La Carmeta
Joan Manuel Serrat
Letra

Sol  320003

Sol7  320001

Re7  XX0212

Lam  X02210

Mim  022000

Fa#  244322

Fa  133211

Mi  022100



Tono original: Sol #



      

Sola. Només li queda un gos;

                   

trista com un ´mai més´

       

se la veu caminar

             

pel barri xinès

                  

quan no fa fred i el dia és clar...



      

  Carmeta!



És, com el barri, un record

que s´esmuny pas a pas,

i en l´ahir se´ns perd

com un fanal de gas

o como un tramvia obert...



        -  -  - 

És la Carmeta!



      

Amb un gos vell, ple de sarna

                           -  -  - 

l´abric menjat per les arnes.

            

La boca vermella

              

i una flor a l´orella.



Potser, enyorant l´Edèn,

l´Arnau i el Bataclan

i les nits de cal Peret,

se li ha anat doblegant

l´esquena a poc a poquet



a la Carmeta!



S´ha anat pansint dia a dia

com la vella melodia

que ningú no canta

perquè els temps canvien...



Quan vegis pel Paral-lel

a la vella i el gos,

li parleu de llavors

quan per sentir el seu cos

potser tu l´haguessis omplert d´or.



  Carmeta!