- (x4)
Quan estava tot sol amb la mare
a l´hivern, a la vora del foc
d´una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós
que feliç era, mare
que feliç era jo.
Que feliç era, mare
que feliç e - ra jo.
I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric
me n´anava corrents a buscar-la
i tornava content i arrodit
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada
m´agafava fort al coixí
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare,
que feliç e -ra jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m´amagava darrera d´un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Que feliç era, mare,
que feliç e -ra jo.
( - -
- - - )
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más