Texto
Scroll
Transportador
Cor de Fundo
Ferramentas
Tamanho
Tamanho
Altura
Altura
LAm
A la taverna del Mar hi seu un vell
FA DO
amb el cap blanquinós, deixat anar;
LAm SOL FA DO MI7
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.
LAm
Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
FA DO
sap que el temps ha passat sense cap goig,
LAm SOL FA DO MI7
que ja no pot donar lÂ’antiga frescor dÂ’aquella bellesa que tenia.
LAm MI7 LAm MI7
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
LAm MI7 LAm MI7
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
DO SOL DO SOL
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
LAm MI7 LAm MI7
Era, era quan era ahir encara.
DO SOL DO MI7
Era, era quan era ahir encara.
I seÂ’n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".
I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.
Era, era quan era ahir encara.
LAm
A la taverna del Mar hi seu un vell
FA DO
que, de tant recordar, tant somniar,
LAm MIm FA DO MI7 LAm
sÂ’ha quedat adormit damunt la taula, damunt la taula.
TOOLS TUDOCIFRAS
TOP 20: As mais tocadas de LluÃs Llach
Usamos cookies. Leer más