Formigues (Cifras)

Manel

Carregado por gatitocast13

Texto

Scroll

Transportador

Cor de Fundo

Ferramentas

TAMAÑO

TONALIDADE

+A

+ (F4)

-A

- (F2)

FA#m          SIm
  Una hermosa plana
               FA#m  SIm  FA#m
 tinguí per bressol,
           SIm
 com la vigatana
                   FA#m  SIm  FA#m
 no en veu altra el sol.
             SIm
 Jo fui la formiga
FA#m             SIm  FA#m
  de son pla i garriga,
           SIm
 del mas oreneta,
              FA#m  SIm
 del camp rossinyol.


  LA            MI
Vegí hermoses terres,
            RE
 més duna ciutat,
 RE     MI      LA
 menfilí a les serres
             MI  RE
 de lalt Montserrat.
   LA        MI
 Baixí a Barcelona,
                   RE
 la perla amb què lona
RE    MI     LA
 enriquí fa segles
            MI RE
 lantic Principat.


LA RE LA RE LA RE LA RE
LA RE LA RE LA RE LA

  RE              LA     RE LA
A casa hi tinc formigues.
        RE           LA   RE LA
Vaig trobar-les un matí
         RE           LA    RE LA RE
sobre el marbre de la cuina
  LA     RE    LA     RE    LA   RE LA
i cap producte les ha fet fugir.
      RE            LA    RE LA
A lesquerda don venien
        RE             LA   RE LA
vaig flitar un verí mortal
        RE              LA       RE LA RE
i, al tapar-ho bé amb massilla,
LA     RE      LA   RE      LA    RE     LA    RE
van sortir per la pica del bany.

    LA       RE       LA     RE   LA   RE LA RE
Llavors amb un raig daigua les podia reduir,
    LA         RE    LA     RE    LA      RE LA
van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí.


En quedaven solitàries
i era quasi divertit:
tan aviat les perdonava
com les torturava entre dos dits.
Però, amb el dies fent setmanes,
vaig sorprendren escamots
al potos de la taula,
fent-se fortes dins duns albercocs,
i ja no em va fer gràcia fregar en el menjador
fileres platejades que es perdien pel balcó.

I avui, en estirar-me,
la foscor duia un brogit,
un silenci de formigues
ha trencat la calma de la nit.
El grapat a la mà dreta
és el que primer he notat,
el grapat que senfilava
per lesquerra, el que mha preocupat.
I he volgut incorporar-me
i ara estic aquí, ben dret,
els quadrats de gres rellisquen,
el guix viu es menja la paret.

Les sento com treballen, han pres el passadís.
Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir.
Els sobra lenergia, perseveren dins els nius,
men trec de les orelles, de la boca i els narius.
A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí.
Em falten al respecte, acabaran amb mi!
La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí,
nempasso moltes més de les que puc pair.