Quan Caminàvem
Aspencat
Letra

(intro)    



                            

Quan caminàvem per la desobediència

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                   

Quan sobreviure forma part de l´essència

                                     

A la meua terra hi ha una pluja d´estels



                                  

Quan caminàvem pels carrers de València

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels



I amb poemes d´amor bastíem la resistència.







Per camins d´horta sembrada avancem

            

Enyorem un temps que no s´ha viscut encara

               

Un passat de lluita accelerada

                             

Assaig d´una esperança que camina fermament



I transforma aquest present







El Cabanyal que resisteix

                 

Hui no tinc cap dubte, hui t´estime encara més

                

Hui vull fer l´amor de matinada

                           

Hui voldria ser un gran deixeble d´Estellés



Veig murals a les parets







Saps que no vull glòria ni riqueses



No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

                               

Que no vull palaus ni vull princeses

          

No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar





                            

Quan caminàvem per la desobediència

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                   

Quan sobreviure forma part de l´essència

                                     

A la meua terra hi ha una pluja d´estels



                                  

Quan caminàvem pels carrers de València

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels



I amb poemes d´amor bastíem la resistència.

        

Fins un nou combat.





                        

Quan l´Albufera ens sostenia

             

Una vela llatina navegava contra el vent

          

  memòria empresonada

                                

Els punys i les corbelles sobre sendes de paper



Creix la flor del taronger





Davant les torres de Serrans

                 

El nostre amor serà la clau que obri tots els panys



Dels portals d´una València

                          

On sona la freqüència del cor de Benimaclet



Amb Tereses i Bassets







Saps que no vull glòria ni riqueses



No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

                               

Que no vull palaus ni vull princeses

          

No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar





                            

Quan caminàvem per la desobediència

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                   

Quan sobreviure forma part de l´essència

                                     

A la meua terra hi ha una pluja d´estels



                                  

Quan caminàvem pels carrers de València

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels



I amb poemes d´amor bastíem la resistència.

                

Fins un nou combat.



--- x2



                                       

Es difícil oblidar, les façanes d´aquell temps

                                                

I els amants que s´estimaven quan la por era el segell

                                              

I El futur d´aquells infants que miraven als estels

                         

Il·lusions d´un gran present!









Tu i jo som rebels del temps i la distància



Alumnes de l´amor, amants de la insolència

                      

Poetes d´esta nit, pintors del nostre llit



Les coses imposibles d´explicar d´aquesta ciència







Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,



d´amors impossibles som la paradoxa,

        

som pretèrits imperfets de la nostra història,

              

som aquell record inoblidable en la memòria





                            

Quan caminàvem per la desobediència

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                   

Quan sobreviure forma part de l´essència

                                   

A la meua terra hi ha una pluja d´estels



                                  

Quan caminàvem pels carrers de València

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                     

I amb poemes d´amor bastíem la resistència.

                

Fins un nou combat.



                            

Quan caminàvem per la desobediència

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels

                                   

Quan sobreviure forma part de l´essència

                                   

A la meua terra hi ha una pluja d´estels



                                  

Quan caminàvem pels carrers de València

                              

Quan tu i jo teníem somnis rebels



I amb poemes d´amor bastíem la resistència.     ...Abm