Abans que res, donar les gràcies a Auxili per enviar-me els acords del
seu últim treball Dolç Atac. Els acords els he provat ja i sonen perfecte,
així que en teoria us hauria de sonar igual, també. Apa, salut i reggae!
Vull fugir daquesta ciutat,
el fum del plàstic mofega.
No tinc forces per a oblidar
i lhoritzó sesdevé complicat
sense tu al meu costat.
No he alçat el cap, no puc mirar
què mespera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que ve, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?
Camí de labisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.
Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur.
estic tu sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.
Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada satura el temps.
Crisi de la crisi individual si lindividu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si lindividu.
És una guerra eterna.
Camí de labisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.
( )
Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.
Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más