Autocrítica i crítica
El Diluvi
Letra

Versió d´El Diluvi d´Autocrítica i crítica de l´Ovidi



           

Tancada a casa la major part del temps,

         

no sóc amant de llepar. No tinc déus,

         

ni pensaments de trobar-me en tal cas.

                                

Jo sóc qui sóc. Si vols veure´m, em veus.



----

El meu treball el demostre com puc

i tant com puc em done tot a ell.

Millor, pitjor, el judici ja és vostre

i amb l´ofici arribaré a ser vell.



                            

Llavors veurem quina retribució

                         

em tocarà en tant que jubilat.

                             

Si dic això és perquè, com he dit,

                              

no sóc amant de llepar un sol dit.



----

Jo sé que vaig amb les meues cançons

saltant històries, saltant situacions.

Ara dic groc i després passe al verd,

sé que és difícil seguir-me l´explicat.



-

Per tant, per tots, em vaig a presentar:

jo ací explique a la meua manera

-

uns fets, un temps, una estima, una idea:

-

jo sóc l´artista, el cantant, el pallasso.



Instrumental Dm-C-F-C-Dm



-

Per a uns pollet, per a altres una fera.

Com bé veureu, no arribe a l´u seixanta.

-

Si, com he dit al bell començament,

-

sóc dels qui resta a casa el major temps,



----

no és pas per boig ni per sentir-me estrany,

és pel dubte, i dubte molt companys:

Quina és la porta que s´obre sense pany?

Quantes persones et reben sense engany?



----

Quants parlen d´ells dient que de tu parlen?

Quants m´estaran posant en dubte ara?

Doncs repetesc: jo parle del meu temps,

estime el viure ja d´un colp per a tothom.



-

Tinc un partit i una ideologia,

dic el que dic sense cap covardia,

-

però també sé el preu de tot això:

-

més tard o d´hora m´arribarà sentència.



----

Car no interessa qui no llepa amb paciència.

M´aïllaran dient que m´he aïllat,

diran o diuen que ja sóc acabat.

No pense pas donar-me per guanyat.



----

Mentrestant jo no m´empasse la porga

d´aquells que creuen que tot està tan clar.

Respecte això amb tot el meu respecte,

admire artistes, admire comediants.



-

Però jo sóc jo, i no em puc deslligar,

de mi mateix poc més puc explicar:

-

Jo sóc l´artista, el cantant, el pallasso.

-

Jo sóc l´artista, el cantant, el pallasso.



                                   

Som els artistes: el cantant, el pallasso.