Esbarzers
La Gossa Sorda
Letra

 -  -  -  -  -  - 



                          

L’olor a podrit de València em posa calent,

                            

expulsat per l’arc de l’estació de tren.

                          

Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,

                            

l’última “xusta” banyada, rosella xafigada,

qui collons ha apagat la llum?



Carn de rodalia i AP7,

set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig

com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig

l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!



A la punta de la llengua tenia un tros de Venus

que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.



                 

Quan isc a buscar l’alegria

                  

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.

                 

Allí es sent una melodia...

                  

Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.



( -  -  - )

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,

aprendre a estimar les tares, les turbulències.

Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,

contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.



Esnifar la vida amb “turulo” compartit,

Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.

Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,

raconets ocults, cicatrius i tatuatges.



Soltaves poesia en totes les mirades,

jo tenia les entranyes plenes de deixalles.

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.



                 

Quan isc a buscar l’alegria

                  

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.

                 

Allí es sent una melodia...

                  

Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.