Celleta 7
I des del seu silló del menjador,
sota el finestral, agafa un didal.
Damunt dels genolls, la roba li cau
avall fins els mitjons... I passa el fil,
i en silenci cus, amaga els forats,
de tants anys estripats. I no es nota res
dins d aquell pis, tan endreçat;
tot està tan ben brodat.
I ella fa, ella fa, com si res no hagués passat.
Ella no es queixarà mai. Ella creu, ella seu,
ella no diu ni piu, ella riu, ella somriu.
I dins l habitació, no ho sap ningú, però
un jersei, un jersei
tot ell de color vermell, de ganxet petitet,
amb una ratlla de verd i un botó a cada puny,
per si fa fred o pel juny, i el guarda embolicat,
en secret i ben tapat. I a dins d un regal
surt el jersei per Nadal, "és per tu, és per tu",
diu "prova l potser et va just". No sap si t agradarà.
Potser mai te l veurà.
Demà ja no hi serà.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más