Ans ens sireia fent l´orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d´algú
d´uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d´un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d´un cel caigut
me´n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l´infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?
Un niu on no s´hi escau,
perdut sense confins,
enmig d´un trist rebost
amb la pell i l´os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l´ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s´hi escau,
perdut sense confins,
enmig d´un gris rebost
Ben ferit d´amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m´hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys ves de color blanc!
Escarransit i amb baves com un jueu que ofèn
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s´hi escau,
perdut sense confins,
enmig d´un gris rebost
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más