Fredes mirades
esquivant-se a contracor,
amb poca traça, amb dolor.
Poques paraules
estalviant a cada mot
qualsevol rastre d'amor.
Junts però tan distants
com de costum no es trobaran
dins els seus ulls. Són dos estranys.
Quan se n'adonen
les converses es fan fum
fent que s'escolten. S'han perdut.
No sempre es mostra
més proper qui està menys lluny.
Compartint sostre,
avui de sobte han oblidat allò que els fa estar junts?
?però tant distants
com de costum no es trobaran
dins els seus ulls. Són dos estranys.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más