Animes Navegables
Xavi Sarrià
Letra

Vam escapar amb la nit a les butxaques



paisatges ocres el primer sol a les cares



fugint de casa amb les mirades foradades



tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes

Vam trobar un lloc on protegir les esperances

llavis tallats les paraules cansades

les flames baixes cremaven els nostres marges

penjaven les promeses entre les branques trencades





Vam batallar per començar a sentir-nos lliures



cada vegada que ens tornava un cru somriure



cosint ferides sota les robes humides



rosegant un tros de pa i unes olives partides

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d estreles

el vent gelat eixugava llàgrimes velles

un bosc callat el cel immens negre i morat

i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat





Vam somiar amb la lluna cavant riberes



als pits oberts de les nostres vides enceses



guiant la fúria que ens brollava imparable



i feia dels nostres cossos ànimes navegables



Vam despertar bruts i amagats enmig de l alba

m acariciaves els cabells molls de rosada

i mig adormida em repeties en veu baixa

el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa



Ooohhh…

   





Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles

bancals de pedres que baixen des de les llomes

sendes trencades quatre pins entre les roques

una platja daurada on vam soterrar les hores

Vam caminar amb el fred tallant les galtes

una llum pàl.lida ens seguia a totes bandes

penya-segats mossegats per les ventades

la sal enramada a les àncores llunyanes



Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües

construir un món sense fronteres ni gàbies

trencar cadenes ser nosaltres les cisalles

alliberar les penes amb crits com punyalades

Vam caure morts com el sol de la vesprada

arrecerats en una cova foradada

una foguera una frase esculpida

hui és el primer dia de la nostra vida



Vam somiar...



Vam despertar...