Qui t´havia de dir
que t´havies d´enamorar?
Nuredduna d´una mirada te va bastar.
Nuredduna era una sibil·la
de ses Païsses d´Artà
enrevoltada d´alzinars
a un poblat de l´antiguitat.
I arribà un navegant
de terres hel·lèniques.
Un rostre foraster,
un idioma estranger,
i tot d´una Nuredduna
(Rascando)
te´l varen fer presoner!
(Rascando)
Nuredduna! Nuredduna!
te vares fondre amb les pedres!
I avui restes mirant la mar
per si ell tornarà, capbaixa,
te vares fondre amb les pedres.
I alegres Nuredduna
les ànimes en pena que s´aturen
a la teva ombra
i admiren l´estimar que ens has ensenyat...
(Volver arpegios)
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
(Arpegiado)
Contemplava extasiada
el geni grec tocant la lira.
Mira-la com mira
amb mirada d´enamorada!
El geni grec morirà
a trenc d´alba!
El salva la sibil·la,
desfà les cadenes,
"aquest error l´esmenes!",
(Rascando)
li va dir el cap del poblat.
(Rascando)
Nuredduna! Nuredduna!
te vares fondre amb les pedres!
I avui restes mirant la mar
per si ell tornarà, capbaixa,
te vares fondre amb les pedres.
I alegres Nuredduna
les ànimes en pena que s´aturen
a la teva ombra
i admiren l´estimar que ens has ensenyat...
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
"Per un batec de l´ànsia
amb ton cor expira,
daríem les centúries de calma que tenim... per un batec"
By: Diego
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más