Tornarem a ser els mateixos d´abans.
Descalços, ferits i en retirada, amb les fones a l´esquena.
Traïts pels nostres propis germans,
mancats d´honor i de dignitat
Se planyen i aguanten la plorera, agenollats a l´arena.
Vergonya el cavaller que no sap:
Tornarem a navegar per la mar blava.
Els nostres crits les veles inflaran i
no mos aturaran! no mos aturaran!
Tornarem a caminar per la muntanya.
Quan més amunt facem més lluny sabran que
no mos aturaran! no mos aturaran mai!
Tornarem a ser els mateixos d´abans.
Defensarem nostra frontera parapetant-la amb poemes.
Aprendrem a saber estimar bé
la bellesa del vers i el ter.
La llibertat que és vertadera no entén de pactes ni emblemes.
Vergonya el cavaller que no sap....
Mai m´aturen! Mai m´aturaran!
Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai s´atura el temps a esperar.
Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai espera el temps de lluitar.
By: Diego
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más