Homenatge a Teresa
Ovidi Montllor
Letra

Acords: FA LAm REm SOL DO SOL7 MI





                   

Com un record d´infantesa



sempre recordaré

    

a la Teresa,

      

ba_llant el vals.



                

Potser fou l´ultim fet

            

amb algú que estimés

                

abans que un bombardeig

          

la tornés boja.



                    

Tots els xiquets la seguíem

                          

i en un solar apartat ens instruíem

    

al seu voltant.



           

Mig descabellonada

              

ens mostrava les cuixes

             

i ens donava lliçons

       

d´anatomia.



                     

Ella ens va dir d´on veníem.



                  

I que els reis de l´Orient

       

no existien.



          

Ni llops ni esperits.



                

Ens parlava de l´amor

               

com la cosa més bonica

      

i preciosa.



  

Sense pecats.



             

Ens ensenyà a ballar

              

a cantar i a estimar.



          

D´això ella era

             

la que més sabia.



                 

Amb una floreta al seu cap

                   

i un mocador negre al coll

       

i faldes llargues

    

i un cigarret.



                    

Vas ser la riota dels grans,

                

i la mestra més volguda

       

dels infants.



            

Ara de gran comprenc

               

Tot el que per tu sent

                

i et llence un homenatge

           

als quatre vents.



                   

Com un record d´infantesa

                 

sempre et recordaré, Teresa,

      

ba_llant el vals.





Correccions o suggerimentes: [email protected]