La Samarreta
Ovidi Montllor
Letra

Acords: DO MI7 LAm MI FA RE7 SOL7





                            

Jo sóc fill de família molt humil.

                         

Tan humil que d´una cortina vella

                        

Una samarreta em feren: vermella.



                     

D´ençà, per aquesta samarreta,

                            

no he pogut caminar ja per la dreta.

                      

He hagut d´anar contra-corrent

                    

perquè jo no sé què passa

                        

que tothom que el ve de cara

                      

porta el cap topant a terra.

                      

D´ençà, per aquesta samarreta,

                    

no he pogut eixir al carrer.

                     

Ni treballar al meu ofici:

    

fer de   ferrer.



                                 

He hagut de, en el camp, guanyar jornals.

                     

Així la gent ja no em veia...

                    

Jo treballava amb la corbella.

                      

I dintre de tots aquells mals,

                      

sé treballar amb dues coses:

                   

amb el martell i la corbella.

                            

Gairebé no comprenc perquè la gent,

                   

quan em veia pel carrer



em cridava: progressista!

                   

Jo crec que tot això era

             

promogut pel seu "despiste".



                                

Potser un altre en aquestes cirtàncies,

                          

ja haguessin canviat de samarreta.



                                 

Però jo, que m´hi trobo molt bé amb ella.

                   

Perquè abriga, me l´estime,

                     

i li pregue que no se´m fa__ça vella.





Correccions o suggeriments: [email protected]